Combinant amb pols segur un lirisme senzill i espontani i un humor sovint punyent, aquesta obra de Ronán Noone se centra en els neguits i les tribulacions de dues irlandeses que han emigrat als Estats Units a principi del segle XX, i que treballen de cuinera i de minyona, respectivament, a la casa de camp d’una família tan literàriament famosa com els Tyrone, protagonistes d’una de les peces teatrals més importants del teatre nord-americà del segle passat: El llarg viatge d’un dia vers la nit, del premi Nobel Eugene O’Neill. Un tercer personatge, el xofer de la família, un nord-americà de mitjana edat, fa de contrapunt i sovint de detonant d’uns conflictes i uns estira-i-arronses que donen a l’acció dramàtica i als diàlegs una frescor i una fluïdesa (en la millor tradició de la ‘poètica de l’oralitat’ que caracteritza els dramaturgs irlandesos) capaces de mantenir viu l’interès del públic del principi fins al final de l’obra.
L’obra d’O’Neill serveix com a teló de fons, però en cap moment no apareixen en escena els personatges d’aquesta peça. Se sent, de tant en tant, la veu d’algun d’ells entre bastidors, i, pels comentaris que s’intercanvien a la cuina els membres del servei, anem coneixent detalls de la família Tyrone que ens ajuden a configurar-ne el perfil sense que necessàriament hàgim llegit o vist El llarg viatge d’un dia vers la nit. En una enginyosa maniobra de desplaçament, Noone ha agafat tres personatges que a l’obra d’O’Neill tenen un paper marginal o són simplement esmentats i els ha convertit en protagonistes d’una situació paral·lela: la dels habitants de ‘la cuina de la història’, cadascun amb les seves dèries, les seves ambicions, frustracions, conformitats i pulsions amoroses.
Un dels atractius formals d’aquesta obra és l’agilitat i la profunda aparença d’espontaneïtat dels diàlegs, unes qualitats que, en el cas de les dues dones irlandeses, es veuen potenciades per una acolorida parla dialectal que treu el màxim partit de l’energia expressiva i la riquesa col·loquial de l’anglès d’Irlanda. Aquests matisos sovint estan condemnats a desvirtuar-se o a desaparèixer en una traducció, però en aquest cas, gràcies a la més que notable feina de recreació de les traductores, reviuen transvasats a un català col·loquial popular d’una genuïnitat i una credibilitat que delecten i emocionen l’oïda de l’espectador.
Joan Sellent
Cuinera i majordoma. Està orgullosa de sobreviure als Estats Units, però la feina no l’apassiona, És impetuosa i apassionada. Podria ser més atractiva, però ja no es cuida. Tota una vida pendent de les amenaces a la seva supervivència i el fet que ha decidit reprimir-se sexualment, li provoquen un conflicte intern. No ha aconseguit fer arrels als Estats Units. No la veurem mai enfonsada, però es nota que carrega un pes molt gran. Tot i així, és una dona càlida, intel·ligent, bromista i sarcàstica. Últimament s’ha aficionat a la beguda. La hipocresia de beure sent religiosa li genera culpabilitat
La minyona. És espavilada i no tolera que ningú li parli amb condescendència. És conscient de la seva situació d’inferioritat social i adopta, a contracor, el paper d’irlandesa simpàtica i afalagadora, que acaba d’arrodonir amb loquacitat i un humor negre molt directe. És eixerida i apassionada, i li agrada pensar que és l’única de la casa que no arrossega problemes emocionals. S’estima més viure el present i rarament invoca el passat.No veu amb bons ulls el caràcter moralitzador de la Bridget ni la seva submissió als Tyrone. És ambiciosa, somiadora, aspira a ser actriu i li encanta actuar sempre que pot.
El xofer. Un home atractiu d’origen nord-americà amb cara de bona persona. És conscient de les seves limitacions i virtuts; ha viscut decepcions. Està aprenent a acceptar les dificultats de la vida. Té una personalitat forta que constitueix un bon contrapès a la indignació de Bridget. Tracta la vida com un repte i no com un pas cap a la submissió. Té bon cor, i quan se li fica una cosa al cap, la persegueix i hi insisteix amb una determinació gairebé infantil. Hauria pogut ser un aventurer i té moltes ambicions, però potser li falta una mica d’entusiasme per portar-les a terme.
